F. A.- W. B. Correspondències

Presentació de la publicació de Francesc Abad
Amb la participació de Miquel Bardagil
19 d’octubre de 2017
A les 19.00 h
ACVic Centre d’Arts Contemporànies

El conjunt d’imatges i textos (en català, alemany i castellà) presentats en forma de llibre d’artista constitueix una visió retrospectiva, i a la vegada de clausura, d’un diàleg constant de Francesc Abad (Terrassa, 1944) amb el pensament del filòsof alemany Walter Benjamin, amb les seves idees i el seu mètode de treball. Un cicle de cinc treballs inspirats en manuscrits no publicats de Walter Benjamin, culminació de la seva interacció amb un pensament que crea imatges.

Francesc Abad és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.

La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.

Entre les darreres instal·lacions destaquen, per una banda, el procés d’investigació històrica El Camp de la Bota (www.francescabad.com/campdelabota), un projecte cabdal pel que fa a la recuperació de la memòria i el retorn de la dignitat social i personal a les víctimes oblidades del franquisme i, per una altra, la confluència sintètica, quasi definitiva, de les recerques i interessos que l’artista ha mostrat al llarg de molts anys per la figura i l’obra del pensador alemany, mort a Portbou, Walter Benjamin, que ha acabat materialitzant en el projecte block W.B. (www.blockwb.net).

L’interés continuat, i entrellaçat, de Francesc Abad per pensadors, científics, historiadors i filòsofs del segle XX, fa acte de presència també a l’hora de descriure la seva pròpia feina: “Des de 1958, i durant quinze anys, vaig treballar a la indústria tèxtil; durant els trenta següents ho he fet al món educatiu; així doncs, sempre he estat estretament vinculat al món laboral: un exili permanent, lúcid i encantador”. Com deia Joseph Brodsky, a qui l’artista sempre confessa deure part del seu coneixement poètic: ”Per professió o, més ben dit, per l’efecte acumulatiu de tot el que he estat fent durant anys, sóc artista; per ofici,tanmateix, sóc professor de dibuix.” També, com assegurava Hannah Arendt, un altre dels seus puntals més persistents: “No tinc intenció de fer carrera, ni per convicció, ni per capacitat.”

Manel Clot

Organització: H.Associació per a les Arts Contemporànies