Poesia al Gravat 2017. 1ª Entrega.

Lectures poètiques al bar
13, 23, 30 de març i 3 d’abril del 2017 a les 19.30h
El Gravat

Cicle de lectures de poesia que presenta dos poetes joves: Sònia Moya que acaba de publicar “Intersecció de conjunts”, i Ramon Mas, amb el seu primer llibre de poesia “Òsties”; Meritxell Cucurella-Jorba, que presentarà la seva traducció de “Clínica de l’abandó”, de la italiana Alda Merini, i una sessió dedicada a alguns dels poetes-pintors de la història, des de Michelangelo a Perejaume, dirigida per Víctor Sunyol, amb Montse Vellvehí (lectura) i Marc Serra (guitarra).

Dilluns, 13 de març a les 19.30h    
Meritxell Cucurella-Jorba ens porta Alda Merini, “Clínica de l’abandó”

Alda Merini (1931-2009) va començar a escriure de ben joveneta. I a guanyar premis. I a publicar. També de ben joveneta va conèixer l’amor intens. I el patiment de ser mare. I més tard el patiment de ser carn de canó: va passar llargues etapes de la seva vida reclosa en centres de salut mental. Va publicar prosa i poesia. Ningú a Itàlia nega el seu paper de bèstia negra de la lírica més ferotge. Alda Merini és un doll inquiet, un bell doll jove malgrat els anys.

A Clínica de l’abandó, el seu darrer llibre, dictat −més que escrit− al sanatori mental on passà els seus darrers anys, la Merini interpel·la el lector des de la seva indigència poètica i existencial i crida callant els mals que ha patit en carn pròpia en forma de poemes tintats de bellesa, i tanmateix no és una bellesa forçada, és una bellesa que raja de l’endins d’una ànima pura. La poètica d’Alda Merini transita de la mística a la bogeria, de l’amor apassionat i romàntic a la carnalitat del cos fet només músculs, de la ferida sagnant encara a l’esperança i la llum. Merini ens interpel·la des d’un racó del seu dolor, i alhora des del seu vitalisme.

Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973) amb aquesta traducció va guanyar el XII premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. És poeta, dramaturga, traductora, “potser performer” i activista poètica. L’any 2000 guanyar el Premi Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona i va representar la ciutat a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània a Sarajevo el 2001.

Organitza recitals de poesia i festivals d’art i paraula, com ara el cicle de recitals poètics i poeticomusicals “PARNÀS” (“poesia apassionada rimada i no àcrata i salvatge”), o “Delicadeses · art de tros” (intervencions artístiques al territori), poesia, acció i música al ras, en diversos indrets de Catalunya i Europa (Berlin, Porto, Lisboa, Roma, Luxemburg, Madrid, Ucraïna…). La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, castellà, francès, italià i ucraïnès.

De Clínica de l’abandó en diu Sara Vilalta (a Sonograma Magazine): Dins d’aquest llibre de poemes trobarem versos salvatges, metàfores estremidores, revelacions extremes, veritats a flor de pell, sinceritat convertida en una llum que pugui arribar a oferir estendard a qui llegeixi, a qui vulgui trobar aquí dins les cendres òrfiques d’una autora que es deixa la pell a cada instant per transmetre un dolor etern. El resultat final és fantàstic, segurament una de les millors traduccions publicades a l’any 2016. Entre la follia i la clarividència es va moure Alda Merini, doncs, destinada a parir obres d’impacte com aquesta, i entre aquests dos pols es mou també Clínica de l’abandó en boca de Cucurella-Jorba, de tal manera que ambdues veus acaben fusionant-se en una síntesi inquietant de tan efectiva. El que acabem tenint entre mans són dues criatures noves: una Meritxell Merini o una Alda Cucurella-Jorba. Que cadascú triï la seva i se la faci més seva encara.

Dijous, 23 de març a les 19.30 h                
Sònia Moya, “Intersecció de conjunts

Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) es va a donar a conèixer com a poeta el 2010 quan va guanyar el premi Amadeu Oller amb el llibre Gramàtica de l’equilibri, un primer llibre que parteix del desencís i inicia un viatge forçat cap a la lucidesa; una poesia intimista d’allò domèstic, no exempta d’ironia. Poesia directa i immediata, desolada i esperançada.

El 2014 va guanyar el premi Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina amb el llibre Plutó. Els versos de Plutó sorgeixen com un petit manifest en defensa d’allò petit, menystingut o fora del cànon (com va passar amb Plutó, que va ser esborrat de la llista de planetes i que té una òrbita particular). El llibre parla de la diferència, de les classificacions, i és també, una mica, un llibre sobre la dignitat. I hi ha molt dolor silenciat, sobretot dolor de la infantesa.

Intersecció de conjunts és el seu darrer llibre, publicat recentment. Teresa Colom, en el pròleg en diu: “Aquest llibre és el retrat d’un nadó, i és el retrat d’una mare amb el seu nadó i és el retrat d’uns pares amb el seu nadó, i això no té res d’innocent”. Res d’innocent perquè els versos de Sònia Moya, fets d’evocacions, de sensacions, de sensibilitat, duen un fons molt profund, acaren el lector a un mirall on s’hi veu una altra persona, que és el mateix lector. Des dels gestos més quotidians, estableix un joc de reflexos cap al lector i, sobretot, als seus fantasmes en l’àmbit de la identitat familiar (pare, mare, fill/a), dels rols, dels prejudicis…

dijous  30 de març a les 19.30 h     
Ramon Mas, “Òsties”

Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és un dels dos artífexs de l’Editorial Males Herbes. Ha publicat des de ben jove en fanzines i revistes autogestionades. Després d’uns primers llibres de poesia a Emboscall editorial, el 2007 publicà a la mateixa editorial La mort de la paraula, un poema narratiu de tall filosòfic sobre el llenguatge com a mecanisme de control, i sobre la seva impossibilitat per a expressar res que fos viu. Des de fa gairebé vint anys ha estat involucrat en l’underground musical en diferents grups de Hardcore o Punk , com Time to change, Dust & Bones o FP. Actualment és el lletrista i cantant del grup de Folkpunk “Matagalls”. El setembre del 2017 publicarà a Edicions de 1984 una novel·la de contes titulada Afores.

De Òsties, publicat recentment a AdiA edicions en diu: El poemes inclosos a Òsties són cops de puny a l’aire, versos reactius llançats sobre llibretes i paperots al llarg de deu anys, que m’han servit per arrencar espines, mitigar atacs de ràbia, prendre represàlies o simplement entendre alguna cosa del que passava dins meu. Alguns han pres la forma d’aforismes, altres de crits, sentències o cançons que he anat depurant i sintetitzant per equiparar-los a les hòsties que els han causat.

El títol del llibre vol mantenir l’accepció oral de la paraula, ja que es tracta de poemes pensats per ser llegits en veu alta, per ser dits, cridats o cantats. Per això he eliminat la “h” muda, una lletra que, en aquest cas, només existeix sobre el paper, ja que oralment no té presència ni funció. M’agradava la idea del títol com un crit, com un cop, com alguna cosa que fes mal als ulls i a les orelles, i això és Òsties.

dilluns, 3 d’abril a les 19.30 h     
“He trobat l’infinit”
12 poetes—pintors
Amb Montse Vellvehí (lectura) i Marc Serra (guitarra)
Selecció i presentació de Víctor Sunyol

Des dels inicis la poesia i la pintura han anat molt juntes, i molts autors han estat a la vegada poetes i pintors. En algunes cultures, com la xinesa i la japonesa, són pràctiques gairebé indissociables.

La interacció entre els dos llenguatges és molt variada i diferent en els poetes que han treballat els dos llenguatges: des de la pràctica independència (segurament del tot impossible) fins a la fusió total.

S’ha fet una selecció de poetes−pintorseuropeus des del renaixement fins a l’actualitat, amb l’addenda de Buson, com a representant de la lírica oriental.

Amb una breu introducció de cada autor, es llegiran poemes de Michelangelo Buonarroti, Yosa Buson, William Blake, Vassily Kandinski, Paul Klee, Mercè Rodoreda, Pic Adrian, Aurélie Nemours, Felícia Fuster, Albert Ràfols-Casamada, Benet Rossell i Perejaume. Cada un serà breument introduït per Víctor Sunyol. Montse Vellvehí en llegirà una selecció amb il·lustracions musicals de Marc Serra a la guitarra.

Organització: H.Associació per a les Arts Contemporànies i el Gravat